-EL RINCÓN DE LOS POETAS-

Mi viejo amigo... Lucero

Mi viejo amigo Lucero,

mi viejo caballo fiel,

que hermosos recuerdos tengo,

de nuestros viajes de ayer.

De tu bravura y respeto,

de tu relinchar de amigo,

y de tantas confesiones,

que yo he tenido contigo.

De las largas caminatas,

que los dos hemos corrido,

y de cuando estabas triste,

cuando no estabas conmigo.

Y cuando me enamoré,

yo sé que sentiste celos,

hasta llegaste a enfermar,

por tus noches de desvelos.

Hoy la muerte te ha llamado,

se acabaron tus desvelos,

estoy llorando por ti,

mi viejo amigo, Lucero.

                                                        Juan Guirao

  .........................................................................................

Soledat

Soledat fantasmagórica

que arribes de puntetes,

i t'endinses misteriosa

envaint tots els racons…

i trenques l'aire, l'esmicoles,

sense fer un xic de sorolls

i tremolo amb ta presència

que mata mas il·lusions...

i em fas viure amb desgana

mig somorta i atordida,

en sentir-te tan aprop.

Ets com el llum que s'enlaira

fent voltes cel enllà

i sempre et fas trobadissa,

per més que et vull ignorar.

Vull trobar-te ben bonica

i mirar-te en serenor,

i treure'm aquesta por

que m'ofega els sentits…

i així treure un gran profit

de més hores solitaries,

que em donen la llibertat

de aixecar els meus ulls enlaire.

La soledat que sentia

m'ha fet per un moment,

treure la meva flaquesa

sé que tot és per el meu bé.

Carmen Martín