- HISTORIA DE LA POESÍA -

Francesch Vicens García

(Rector de Vallfogona)

Nació en Tortosa – Tarragona en 1582

Murió en Vallfogona de Riucorbn – Tarragona en 1623

Por Daniel Martínez

Fue sacerdote y poeta español en lengua catalana.

Nacido en Tortosa hacia 1582, realizó estudios en la escuela Puigcerver. Fue ordenado sacerdote en Vich en 1605.

Cultivó una poesía artificiosa y elegante como el soneto: A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil (A una hermosa dama de cabello negro que se peinaba en una azotea con un peine de marfil) o las Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama (Décimas de un galán a las lágrimas de una dama). También escribió sátiras violentas y composiciones obscenas y groseras. Su estilo fue imitado por muchos autores catalanes del siglo XVIII, fenómeno que se conoce con el nombre de vallfogonisme. Falleció en la localidad de Vallfogona de Riucorb en 1623.​

En 1703 se publicó una parte de su obra. La edición de 1770 fue prohibida por la Inquisición española. En 1988 Albert Rossich incluyó poemas suyos en la antología Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (Poesía erótica y pornográfica catalana del siglo XVII). Ha sido uno de los escritores a los que se ha atribuido la autoría del Quijote de Avellaneda, ​aunque tal hipótesis se considera completamente desestimada en la actualidad.

Hasta los años 1950, la figura del Rector de Vallfogona fue protagonista de muchos chistes.

SONETS

A una hermosa dama de cabell negre, 

que es pentinava en un terrat 

amb una pinta de marfil.

A la vanitat del món i engany
A l'hermosura d'una donzella 

nomenada Madrona, passejant-se 

pels camps de Barcelona, 

present son amant.
Compara son amor a una gran tempestat. 

Amonesta la joventut que no s'aficioni 

a la humana hermosura sinó  

únicament a Déu i sos sants.

A una senyora descolorida
Doneu-li el govern de vostra escola
A l'expressiva senzillesa de la llengua catalana.
Queixes de un amant vent-se tan ultrajat del Déu de amor
Sonet amb vint-i-sis vegades

Elogia un galant la hermosura d'una dama. 

Queixes de un galant a una reixa 

perquè impedia lo veure a una hermosa  encomanada.

Quexa's l'autor de l'abundància de poetes.
Al desdenyós mirar d'una dama.
Al crític lector.
Al desdeny d'una ingrata.
A una donzella a qui contemplava a son amant 

molt trist quan ella anava a cercar aigua a la font.

A la inconstància de les dones.
A una monja gravada de verol

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES

PENTINAVA EN UN TERRAT Amb UNA PINTA DE MARFIL

Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja, 
a qui los d’or mes fi tenen enveja. 
en un terrat, la bella Flora, un dia.

Entre ells la pura neu se descobria 
del coll que, amb son contrari, més campeja i, 

com la mà com lo marfil blanqueja, 

pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo, de lluny, tant atònit contemplava 
lo dolç combat, que amb extremada gràcia 

aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m’alterava 
i, temerós d’alguna desgràcia, 
de prendre’ls tregües ganes me venien.


A LA VANITAT DEL MÓN 
I ENGANY

Si voleu ser discret parlau a pler,
si voleu ser valent mostrau rigor,
si, acàs, voleu ser festejador
digau, tothora, que teniu què fer;

si opinió desitjau de mercader,
tingau en la botiga plata i or
ab sedes i brocats de gran valor,
i pagau a tothom, fins un diner;

si voleu ser llegit tingau memòria,
si voleu ser soldat parlau de guerra
i, si galant, anau com Absalon;

digau que los treballs teniu per glòria
i tindran-vos per sant los de la terra,
que és apariència tot lo de aquest món.