Nit de Sant Joan

Quan la nit es fa de dia

i els sorolls es tornen foc,

la tristor es torna alegria

i tot té regust de poc.

Es la festa que s'inicia

omplint de goigs tots els cors,

igual nadó que naixia

fruit del castell de foc.

Una espurna cau al terra

com un desig a mig fer,

un estel que tot enlluerna

trenca el blau rialler.

Tot s'estén com un ventall

van i venen les tronades,

sorprenen amb un esglai

i ells, barregen acaronades.

La festa arriba a la fi

ja s'propa l'últim tro,

enllaçats van fent camí

i lentament...cau el teló.

La nit, la llum i el foc,

mica a mica es van cremant,

ells lliguen els seus dos cors,

en una nit de Sant Joan.

J.L.Buils

Bona verbena de Sant Joan¡¡
¡¡Buena verbena de San Juan!!